Es trobava malament i va acudir al metge.  Després d'haver fet el diagnòstic, aquest afirmà:

Hem d?operar?  A vostè li toca ara de decidir si operem o no.  Ens ha de donar el seu consentiment.

Suposem que la resposta del pacient fos:

        Tant me fa, tant se val ...

El metge contestaria:

Què voleu dir?  L'operem ó no l'operem?  A mi, això de "tant se val" no em diu res.  Cal que es decideixi;  m'ha de dir si vol que realitzem la intervenció que necessita o si vol continuar com fins ara.  La seva actitud no té sentit, ni per a vostè ni per a mi.

El nàufrag només té dues possibilitats:
 

agarrar-se a la corda que se li ofereix i salvar-se o bé afonar-se dins la mar i ofegar-se.  No hi ha cap altra alternativa.

Els que es volen casar, o pronuncien un "Sí" que els compromet, o per contra, no el pronuncien i continuen com abans.  La indiferència no té sentit, perquè no significa res.

La pacient que necessita una intervenció del cirurgià només té dues opcions:  o se sotmet a l'operació proposada pel metge, o continua amb la seva malaltia.

També pel que fa a Crist (sobretot pel que fa a Crist!) cada ésser humà ha de prendre una decisió de la qual no pot escapar.  Afirmar que no estem ni a favor ni en contra de Crist - com alguns pretenen - és una follia;  perquè equival, en realitat, a una presa de decisió, a una negativa de fet.

Crist ve a oferir-nos allò que no posseïm (salvació):  ve a donar-nos allò que més anhelem i desitgem (vida abundant, plena, joiosa) i finalment vol donar-se Ell mateix, per unir-se a nosaltres mitjançant la fe, establint una comunió personal, íntima, amb cada un de nosaltres.  Respondre-li:

A nosaltres tot això tant se'ns en dóna ... significa haver escollit la frustració i la mort.  No ens enganyem:  aquesta resposta no afirmaria la nostra neutralitat - impossible, d?altra banda - sinó la nostra mala elecció.  El Senyor diu, sense embuts, que aquell que no creu en Ell ja és condemnat.  La nostra indiferència és perdició.  No ens cal fer res, no hem de moure'ns;  simplement només cal romandre com estem i d'aquesta manera restar en l?estat de condemnació en què ens trobem tots per naturalesa abans de rebre el Crist en la nostra vida.  La indiferència no és neutralitat, és bogeria i perdició.

"Qui té el Fill té la vida;  qui no té el Fill no té la vida", diu la Bíblia.

No hi caben mitjanies.  O tens el Crist i així mateix la vida;  o estàs sense el Crist i et trobes allunyat de Déu, lluny de la veritable vida, la vida eterna, la vida plena i abundant, l'única que val la pena d'ésser viscuda.

Demana a Déu que trenqui la teva indiferència, que capoli la teva resistència, que rompi el teu cor de pedra i el substitueixi per una sensibilitat espiritual que gaudeixi en acollir el Senyor en la teva vida.

Saps que la indiferència és el pecat imperdonable?  Així ho va afirmar el mateix Jesús:

"QUI NO EM VA A FAVOR, EM VA EN CONTRA, I QUI AMB MI NO RECULL ESCAMPA.  PER AIXÒ US DIC;  TOT PECAT I INJÚRIA
SERAN PERDONATS AL HOMES, PERÒ LA INJÚRIA CONTRA L'ESPERIT NO HO SERÀ PAS ... NI EN AQUEST SEGLE NI EN EL PROPER "  Mateo 12: 30-32).

Per què no serà perdonat aquest pecat?  Perquè la blasfèmia contra l'Esperit Sant és aquest tancament a aferrissat, aquesta negativa a obrir les portes de l'ànima a Déu.  Què més podia fer el Senyor que no hagi fet?  Va morir pels pecadors, essent el Just;  va afrontar l'agonia de la mort per a donar-nos vida, ¿i nosaltres li respondrem encara amb indiferència?

La teva indiferència és pitjor que el pecat, el més monstruós dels afronts, perquè mantens tancada amb forrellat la porta d'una dimensió inexplorada de la teva vida;  l'àmbit espiritual que fa possible la comunió amb el Crist.

No hi caben neutralismes:  o la vida amb Crist (vida amb sentit i plenitud;  abundant i eterna) o la mort (amb semblança de vida) sense Crist.  Què faràs tu?  ¿Sabràs vèncer la teva indiferència per a realitzar-te plenament com a persona, potenciat la teva dignitat humana, en el Senyor?

Sol·licita gratuïtament: